Fonts de la nostra tradició

Les fonts de la tradició Unitària i Universalista són les següents:

  1. El Cristianisme liberal i no dogmàtic. Les nostres arrels es troben en aquells reformadors i “heretges” que volien ser deixebles del mestre Jesús de Natzaret però no el volien veure convertit en un déu que cal adorar, sinó més aviat com un savi, model i “germà gran”, proper a nosaltres i de qui podem aprendre com viure una vida més bona i fer un món més just. No cal dir que aquells homes i dones van ser perseguits sense pietat pels suposats “poseïdors” de la “veritat”! En sants i heretges com Arri, Hus, Servet, Socí, o místics com Joan de la Creu o Francesc d’Assís, hi trobem inspiració per a la nostra espiritualitat oberta.
  2. La tradició lliurepensadora humanista. Moltes dones i homes de pensament liberal i modern se sentien incòmodes amb els dogmes i el conservadurisme ranci de l’Església, i volien que la raó, la ciència i un renovat interès per l’humanitat i el progrés del món fossin escoltats. Recordem a l’escriptor sevillà José María Blanco, que va rebutjar els hàbits de capellà i va lluitar per la llibertat durant la invasió napoleònica, sent exiliat a Anglaterra, on va escriure la major part de la seva obra literària i on es convertí a l’Unitarisme al final del seus dies. O als reformadors de la Institución Libre de Enseñanza, que volien la modernització d’Espanya, no tan sols en l’ordre polític i educatiu, sinó també en l’àmbit religiós, i miraven amb admiració cap a Europa i Estats Units buscant una espiritualitat més humana i agermanada amb la raó i la modernitat.
  3. La saviesa de les religions del món. Un comú impuls de recerca de la veritat i el sentit de l’existència mou als pobles del món i s’expressa amb diferents formes culturals, rituals i literàries. Del pensament de Buddha, Confuci, Lao-Tsé, Muhammad, Rumi o Tagore en podem extreure ensenyaments que ens ajuden a viure una vida més profunda i plena de joia i pau. L’Esperit es manifesta de diferents formes i ens agermana a tots.
  4. L’avançament de la ciència i la cultura. El progrés ha d’alliberar a l’ésser humà, no esclavitzar-lo ni convertir-lo en una peça més del mecanisme econòmic del món. Creiem en una ciència i una cultura que siguin humanitzadores i ens permetin superar les supersticions i la ignorància per tal de fer dones i homes més lliures i unes societats més justes i on tothom pugui viure la seva vida en pau i benestar.

~ per uucat a 14 Novembre 2007.

Deixa un comentari