Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari
8 Juny 2008 — uucatAquest és el títol d’un llibre de Robert Fulghum que va tenir un notable èxit als anys 90. Fulghum és ministre unitari universalista a més d’escriptor i conferenciant. Val la pena recordar aquí aquesta petita llista de coses que, en la seva simplicitat infantil, és allò més bàsic que necessitem per viure èticament al món adult:
Comparteix-ho tot.
Juga net.
No peguis als altres.
Torna a deixar les coses on les vas trobar.
Neteja el que hagis embrutat.
No agafis el que no és teu.
Quan molestis algú, digues “Ho sento”.
Renta’t les mans abans de menjar.
Tira de la cadena.
Les galetes i la llet són bones. Viu una vida equilibrada: aprèn alguna cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, canta, balla, juga i treballa cada dia una mica.
Fés la migdiada per la tarda.
Quan surtis de casa, vigila el trànsit, agafa’t de la mà i no et quedis sol.
Estiguis atent al que és meravellós. Enrecorda’t de l’experiment de la llavor: les arrels baixen i la planta puja. Ningú no sap realment com ni per què, però tots som així.
Els peixos de colors, els hàmsters i els ratolins blancs, i fins i tot la llavor, es moren un dia. Nosaltres també.
I recorda els llibres i la primera paraula que vas aprendre, la més gran de totes: MIRA!
Robert Fulghum, All I Really Need To Know I learned in Kindergarten, 1986 (Us donaria la versió en castellà del llibre –no sé si es va a arribar a publicar el llibre en català– però la traducció és terrible.)
Miquel Servet (1511?-1553) és el nostre primer i principal referent històric. Home polifacètic i genial, va ser metge, editor, geògraf i teòleg dissident. Descubridor a Occident de la funció de la circulació pulmonar, va morir a la foguera a Ginebra. Però, contràriament a la creença popular, no va ser condemnat per les seves investigacions científiques. De fet, mai no se’n va parlar durant el judici. Servet va morir per ser un heretge (del grec “hairesis”, opinió), és a dir, per tenir idees pròpies que no coincidien amb l’ortodòxia de les esglésies dogmàtiques del seu temps. Servet deia que la Trinitat era una idea falsa i que calia recuperar l’esperit del veritable Cristianisme. Pel seu rebuig de la Trinitat i, en definitiva, per atrevir-se a pensar pel seu compte en assumptes de religió, Servet va ser cremat dues vegades: en la carn i a foc lent a la Ginebra protestant de Calví, i en efígie de fusta a la França catòlica per l’Inquisició.